....Dimecres, 22 de maig..Miércoles, 22 de mayo..x.... de 2019
19:00 ....hores..horas..x....
Aula Magna. Centre Cultural La Nau
....Carrer de la Universitat, 2 - 46003 València..Calle de la Universidad, 2 - 46003 Valencia..x....
....Entrada lliure. Aforament limitat..Entrada libre. Aforo limitado..x....
....A càrrec de Gemma Marfany Nadal
Professora titular del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona. Membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB..A cargo de Gemma Marfany Nadal
Profesora titular del Departamento de Genética de la Universidad de Barcelona. Miembro del Observatorio de Bioética y Derecho de la UB. ....
....Cicle Els grans reptes de la ciència, amb motiu dels 100 números de Mètode..Ciclo Los grandes retos de la ciencia, con motivo de los 100 números de Mètode....
....Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives i Revista Mètode..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives y Revista Mètode....
Gemma Marfany Nadal
....Doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford, i ha contribuït a la investigació científica en diversos camps de la genètica, des de l’evolució molecular, passant per aplicacions biotecnològiques amb èmfasi en l'estudi d'organismes model, l'anàlisi funcional de gens i l'edició gènica, fins a dirigir actualment un grup de recerca sobre malalties humanes hereditàries, en particular, la ceguesa. És docent de Genètica Molecular, Diagnòstic Genètic, Teràpia gènica, Envelliment i Genòmica a diversos graus i màsters, i forma part de vàries comissions de bioètica i de genètica forense, entre elles la Comissió de Bioètica de la UB, i l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD). Ha sigut i és investigadora principal d'una dotzena de projectes competitius, publicat més de 85 publicacions científiques, dirigit 11 Tesis doctorals i més de 25 Treballs de Màster. L'any 2018, ha co-fundat una empresa spin-off de la Universitat de Barcelona dedicada al diagnòstic genètic de patologies oculars hereditàries, DBGen. Paral·lelament a la seva activitat científica i acadèmica, s'ha implicat en nombroses activitats de divulgació i transmissió del coneixement científic a la societat. Des de jove és aficionada a la fantasia i la ciència ficció, i creu que els científics han de divulgar ciència emprant un llenguatge senzill i alhora rigorós, per tal d'apropar-se a la nostra societat. Ha publicat dos llibres de divulgació científica: "El efecto CSI. La genética forense del siglo XXI" (Edicions UPC, 2010), i “Per què envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana” (Publicacions UB- Omnis Cellula, 2011) i des de 2017 escriu articles de divulgació científica cada dissabte a elnacional.cat (un diari exclusivament digital). ..Doctora en Biología y profesora de Genética de la Universitat de Barcelona. Su trayectoria profesional y académica se ha desarrollado a Barcelona, Edimburgo y Oxford, y ha contribuido a la investigación científica en varios campos de la genética, desde la evolución molecular, pasando por aplicaciones biotecnológicas con énfasis en el estudio de organismos modelo, el análisis funcional de genes y la edición génica, hasta dirigir actualmente un grupo de investigación sobre dolencias humanas hereditarias, en particular, la ceguera. Es docente de Genética Molecular, Diagnóstico Genético, Terapia génica, Envejecimiento y Genómica a varios grados y másteres, y forma parte de varias comisiones de bioética y de genética forense, entre ellas la Comisión de Bioética de la UB, y el Observatorio de Bioética y Derecho (OBD). Ha sido y es investigadora principal de una docena de proyectos competitivos, publicado más de 85 publicaciones científicas, dirigido 11 Tesis doctorales y más de 25 Trabajos de Máster. El año 2018, ha co-fundado una emprendida espín-off de la Universitat de Barcelona dedicada al diagnóstico genético de patologías oculares hereditarias, DBGen. Paralelamente a su actividad científica y académica, se ha implicado en numerosas actividades de divulgación y transmisión del conocimiento científico a la sociedad. Desde joven es aficionada a la fantasía y la ciencia ficción, y cree que los científicos tienen que divulgar ciencia empleando un lenguaje sencillo y a la vez riguroso, para acercarse a nuestra sociedad. Ha publicado dos libros de divulgación científica: "El efecto CSI. La genética forense del siglo XXI" (Ediciones UPC, 2010), y “Per què envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana” (Publicacions UB- Omnis Cellula, 2011) y desde 2017 escribe artículos de divulgación científica cada sábado en elnacional.cat (un diario exclusivamente digital). ....
....Sinopsis.. ....
....Moltes pel·lícules de ciència ficció ens presenten un món distòpic on es pot dissenyar genèticament els humans per a que compleixin unes funcions de forma òptima però, és això possible? Sabem que la genètica i la biotecnologia ens permeten convertir-nos en enginyers genètics, podem extreure un gen d’un organisme i introduir-lo en un altre per tal de respondre preguntes cabdals de la biologia, produir aliments amb noves característiques, curar persones mitjançant teràpia gènica, crear al laboratori cèl·lules i òrgans per a teràpia cel·lular i regenerativa… La genètica ens permet entendre la informació genètica dels organismes, i modificar-la. Avui dia ja tenim a l’abast tècniques d’edició genètica que permeten modificacions genètiques a la carta en qualsevol organisme, també en humans. De fet, s'acaben de generar a la Xina els primer nadons humans editats genèticament, tot i que de forma apressada i imprudent. Llavors, com serà aquest futur proper? Sabem prou genètica com per escollir quines són les variants genètiques desitjables? Modificarem el DNA de l’espècie humana per a crear éssers humans optimitzats? ..Muchas películas de ciencia ficción nos presentan un mundo distópico donde se puede diseñar genéticamente a los humanos para que cumplan unas funciones de forma óptima sin embargo, ¿Es esto posible? Sabemos que la genética y la biotecnología nos permiten convertirnos en ingenieros genéticos, podemos extraer un gen de un organismo e introducirlo en otro para responder preguntas fundamentales de la biología, producir alimentos con nuevas características, curar personas mediante terapia génica, crear en el laboratorio células y órganos para terapia celular y regenerativa... la genética nos permite entender la información genética de los organismos, y modificarla. Hoy en día ya tenemos al alcance técnicas de edición genética que permiten modificaciones genéticas a la carta en cualquier organismo, también en humanos. De hecho, se acaban de generar en China los primeros bebés humanos editados genéticamente, aunque de forma apresurada e imprudente. Entonces, ¿Cómo será este futuro cercano? ¿Sabemos genética como para escoger cuáles son las variantes genéticas deseables? ¿Modificaremos el ADN de la especie humana para crear seres humanos optimizados?....