Back to All Events

PERE PUIGDOMÈNECH. ....Conferència..Conferencia.... "....El futur de la producció d’aliments..El futuro de la producción de alimentos...."

  • Aula Magna - La Nau 2 Carrer de la Universitat València, Comunidad Valenciana, 46003 Spain (map)
Pere-Puigdomenech-Escola-de-Pensament.jpg

....Dijous, 16 de maig..Jueves, 16 de mayo..x.... de 2019
19:00 ....hores..horas..x....
Aula Magna. Centre Cultural La Nau
....Carrer de la Universitat, 2 - 46003 València..Calle de la Universidad, 2 - 46003 Valencia..x....

....Entrada lliure. Aforament limitat..Entrada libre. Aforo limitado..x....

....A càrrec de Pere Puigdomènech
Professor d’investigació del Centre per a la Recerca en Agricultura Genòmica de Barcelona (CSIC-IRTA-UAB). ..A cargo de Pere Puigdomènech
Profesor de investigación del Centro para la Investigación en Agricultura Genómica de Barcelona (CSIC-IRTA-UAB). ....

....Cicle Els grans reptes de la ciència, amb motiu dels 100 números de Mètode..Ciclo Los grandes retos de la ciencia, con motivo de los 100 números de Mètode....

....Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives i Revista Mètode..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives y Revista Mètode....

 

Pere Puigdomènech

....Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després d’una estada a l’Institut Max-Planck de Berlin, ingressà al CSIC l’any 1981. Ha treballat en l’ Institut de Biologia Molecular de Barcelona del que fou Director fins al 2002. Ha estat Director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB) de Barcelona entre 2003 i 2013. Ha publicat articles científics i de divulgació en revistes internacionals i mitjans de comunicació, llibres i treballs de síntesi. Entre 2008 i 2018 ha tingut una columna setmanal en El Periódico de Catalunya (L’ADN de la setmana). Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (del que presideix la Secció de Ciències Biològiques), de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts  de Barcelona, de l’Acadèmia Europea, d’EMBO, i membre estranger de diverses Acadèmies europees. Ha estat President de la Societat Catalana de Biologia, del Comitè d’Ètica del CSIC i membre del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies de la Comissió Europea i del Consell Científic del CNRS francès. És membre del Consell executiu i del Grup de treball d’Ètica i Ciència d’ALLEA i del Comitè d’Ètica de l’INRA-CIRAD. He rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1992), el Premi Fundació Catalana per la Recerca (2000), el Premi de la COSCE de divulgació científica (2013) i el Premi Vicent Andrés i Estellés de Narrativa Científica (2006). ..Licenciado en Ciencias Físicas por la Universidad de Barcelona y Doctor en Ciencias Biológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona. Después de una estancia en el Instituto Max-Planck de Berlín, ingresó en el CSIC en 1981. Ha trabajado en el Instituto de Biología Molecular de Barcelona del que fue Director hasta el 2002. Ha sido Director del Centro de Investigación en Agrigenómica (CSIC-IRTA-UAB-UB) de Barcelona entre 2003 y 2013. Ha publicado artículos científicos y de divulgación en revistas internacionales y medios de comunicación, libros y trabajos de síntesis. Entre 2008 y 2018 ha tenido una columna semanal en El Periódico de Cataluña (El ADN de la semana). Miembro del Instituto de Estudios Catalanes (del que preside la Sección de Ciencias Biológicas), de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, ​​de la Academia Europea, de EMBO, y miembro extranjero de varias Academias europeas. Ha sido Presidente de la Sociedad Catalana de Biología, del Comité de Ética del CSIC y miembro del Grupo Europeo de Ética de las Ciencias y las Nuevas Tecnologías de la Comisión Europea y del Consejo Científico del CNRS francés. Es miembro del Consejo ejecutivo y del Grupo de trabajo de Ética y Ciencia de Alles y del Comité de Ética del INRA-CIRAD. He recibido la Medalla Narcís Monturiol al mérito científico y tecnológico de la Generalitat de Cataluña (1992), el Premio Fundació Catalana per la Recerca (2000), el Premio de la COSCE de divulgación científica (2013) y el Premio Vicent Andrés Estellés de Narrativa Científica (2006). ....

....Pàgina web: ..Página web: .... www.puigdomenech.eu

....Sinopsi..Sinopsis....

....En totes les èpoques històriques les poblacions humanes han tingut reptes per sobreviure o per transmetre als seus descendents un entorn material i social que els permetés viure de la millor manera possible. La espècie humana ha assolit en aquests inicis del segle XXI una enorme expansió en nombre de membres i en expansió territorial. Molts dels seus membres han assolit unes condicions de vida impensables fa pocs segles. Però tot plegat està tenint unes conseqüències que ens fan demanar-nos com ho podem fer per aconseguir que aquest estat arribi a la majoria dels habitants del planeta i perquè es mantingui o s’incrementi en les generacions venidores. Per respondre a aquests reptes hem desenvolupat una metodologia per entendre el món que anomenem ciència i que té una gran capacitat d’analitzar i de predir. La ciència es planteja ella mateixa preguntes que provenen de la curiositat dels científics i de les preguntes que formula la societat. En el moment actual la ciència ha de fer servir la seva capacitat per respondre a qüestions com la manera com produirem l’energia o els aliments que els humans necessitem o com podem analitzar i predir els canvis que es poden produir en els equilibris ecològics com podem utilitzar les eines de la Biologia o la informàtica. Les decisions que la nostra societat ha de prendre necessita de les dades i les propostes que la recerca científica pot proposar. ..En todas las épocas históricas las poblaciones humanas han tenido retos para sobrevivir o para transmitir a sus descendientes un entorno material y social que les permitiera vivir de la mejor manera posible. La especie humana ha alcanzado en estos inicios del siglo XXI una enorme expansión en número de miembros y en expansión territorial. Muchos de sus miembros han alcanzado unas condiciones de vida impensables hace pocos siglos. Pero todo ello está teniendo unas consecuencias que nos hacen preguntarnos cómo lo podemos hacer para conseguir que este estado llegue a la mayoría de los habitantes del planeta y para que se mantenga o incremente en las generaciones venideras. Para responder a estos retos hemos desarrollado una metodología para entender el mundo que llamamos ciencia y que tiene una gran capacidad de analizar y de predecir. La ciencia se plantea ella misma preguntas que provienen de la curiosidad de los científicos y de las preguntas que formula la sociedad. En el momento actual la ciencia tiene que usar su capacidad para responder a cuestiones como la forma en que produciremos la energía o los alimentos que los humanos necesitamos o cómo podemos analizar y predecir los cambios que se pueden producir en los equilibrios ecológicos como podemos utilizar las herramientas de la Biología o la informática. Las decisiones que nuestra sociedad debe tomar necesita de los datos y las propuestas que la investigación científica puede proponer. ....