....Divendres, 17 d’abril..Viernes, 17 de abril..x.... de 2026
18:00 ....hores..horas..x....
....Aules Seminari. Centre Cultural La Nau. Entrada lliure. Aforament limitat ..Aulas Seminario. Centro Cultural La Nau. Entrada libre. Aforo limitado ....

....Cicle de conferències El món clàssic en la realitat occidental

Forjant la modernitat: la impremta com a nova forma de transmissió de la cultura escrita: de l'expansió de l'humanisme a la renovació espiritual del cristianisme

A cárrec de
Rosa M. Gregori i Roig
Subdirectora de l’Arxiu de la Corona d’Aragó

Coordinador del cicle

Marco Antonio Coronel Ramos
Catedràtic de Filologia Clàssica. Universitat de València 

..

Ciclo de conferencias El mundo clásico en la realidad occidental

Forjando la modernidad: la imprenta como nueva forma de transmisión de la cultura escrita: de la expansión del humanismo a la renovación espiritual del cristianismo

A cargo de
Rosa M. Gregori i Roig
Subdirectora del Archivo de la Corona de Aragón

Coordinador del ciclo

Marco Antonio Coronel Ramos
Catedrático de Filología Clásica. Universitat de València.....

....Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València

..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València

....

....Rosa Maria Gregori Roig (1975)
https://orcid.org/0000-0001-9494-6777
Llicenciada en Història (1998) i Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València (2008) és membre del Cos Facultatiu d'Arxivers de l’Estat des de 2001, treballa en l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona), Ministeri de Cultura, on actualment és Subdirectora. Ha realitzat específicament tasques de descripció i conservació de fons històrics medievals i moderns. Ha impartit cursos de formació i seminaris sobre normalització i tractament del patrimoni arxivístic i bibliogràfic antic. Ha col·laborat en projectes d'investigació en institucions universitàries. Ha publicat un assaig d'epigrafia 'Quan els parets parlen'; l'estudi introductori a l'edició impresa de 1557 de la 'Crònica' del rei Jaume I; ha transcrit i editat un dels llibres del Justícia de València, de l'any 1283. Igualment, ha transcrit i publicat un corpus que recopila uns tres-cents documents relacionats amb l’aljama sarraïna d’Uixó en el Regne de València, entre els anys 1372 a 1396, dels registres reials de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. I la Biblioteca Valenciana ha publicat la seua tesi doctoral: 'La impressora Jerònima Galés i els Mey (València segle XVI)'. Ha coordinat i editat amb la Diputació de Castelló, ‘De la invisibilidad a la  creación. Las mujeres en la imprenta de Valencia y Castellón(siglos XVI a XX)’. L’any 2024 fou co-comissària de l’exposició ‘Trobes: 550 anys de la impremta a València’, homenatge al centenari de l’arribada de l’art tipogràfic l’any 1474 i ha publicat a la revista ‘Recerques’, el document inèdit del col·legi de llibreters de València, descobert a l’Arxiu del Regne de València: ‘Regulació del treball i corporativisme en el món del libre a la València (i la Corona d’Aragó) de l’època moderna’.

Obres o trobes en lahors de la Verge Maria.
[Valencia]: [Lambert Palmart], [no abans de 25 de marc de 1474].
Universitat de Valencia. Biblioteca Historica. BH CF/1.
Furió, A. [Antoni] & Gregori Roig, R. M. [Rosa M.] & Viciano, P. [Pau] (2024). TROBES: 550 anys de la impremta a València.  Universitat de València. 
Llibre en accés obert
https://roderic.uv.es/items/817b1f18-a0c4-4bf2-967c-1e88357c3e5d

Sinopsi
La impremta va ser una revolució cultural. La invenció de la impremta amplia els usos de la lectura privada i de l'escriptura pública. La ràpida reproducció del llibre imprés, fent més accessibles els textos, va assegurar la propagació de l'escrit entre la societat com mai s'havia vist abans. S'utilitza per a lliçons docents, per a l'administració, per a la predicació i per a l'entreteniment. La tradició clàssica i cristiana estaven sent reorientades i reconsiderades en els segles XV i XVI. La impressió agilitzarà la transmissió de la cultura escrita i configurarà una nova república de les lletres universals, que repercutirà en el treball intel·lectual, en els mètodes d'accés al coneixement i en la manera d'establir connexions de comunicació per tota Europa. El llibre imprés servix a les noves disciplines científiques perquè procura el ressorgiment dels clàssics en reedicions de textos de medicina, astronomia, ciències naturals o matemàtiques, cosa que significa que s'obri el pensament al coneixement modern, allunyant-lo de la ignorància o la superstició. Igualment, l'Església va entendre que havia d'associar la impremta a la missió d'expandir l'evangeli. S'imprimeixen gran nombre de textos religiosos: les sagrades escriptures, llibres litúrgics i llibres per a l'oració, piadosos o de caràcter místic, publicats en llengua vulgar, que gaudien d'un ampli nombre de lectors, tant clergues com laics. ..Rosa Maria Gregori Roig (1975)
https://orcid.org/0000-0001-9494-6777
Llicenciada en Història (1998) i Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València (2008) és membre del Cos Facultatiu d'Arxivers de l’Estat des de 2001, treballa en l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona), Ministeri de Cultura, on actualment és Subdirectora. Ha realitzat específicament tasques de descripció i conservació de fons històrics medievals i moderns. Ha impartit cursos de formació i seminaris sobre normalització i tractament del patrimoni arxivístic i bibliogràfic antic. Ha col·laborat en projectes d'investigació en institucions universitàries. Ha publicat un assaig d'epigrafia 'Quan els parets parlen'; l'estudi introductori a l'edició impresa de 1557 de la 'Crònica' del rei Jaume I; ha transcrit i editat un dels llibres del Justícia de València, de l'any 1283. Igualment, ha transcrit i publicat un corpus que recopila uns tres-cents documents relacionats amb l’aljama sarraïna d’Uixó en el Regne de València, entre els anys 1372 a 1396, dels registres reials de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. I la Biblioteca Valenciana ha publicat la seua tesi doctoral: 'La impressora Jerònima Galés i els Mey (València segle XVI)'. Ha coordinat i editat amb la Diputació de Castelló, ‘De la invisibilidad a la  creación. Las mujeres en la imprenta de Valencia y Castellón(siglos XVI a XX)’. L’any 2024 fou co-comissària de l’exposició ‘Trobes: 550 anys de la impremta a València’, homenatge al centenari de l’arribada de l’art tipogràfic l’any 1474 i ha publicat a la revista ‘Recerques’, el document inèdit del col·legi de llibreters de València, descobert a l’Arxiu del Regne de València: ‘Regulació del treball i corporativisme en el món del libre a la València (i la Corona d’Aragó) de l’època moderna’.

Obres o trobes en lahors de la Verge Maria.
[Valencia]: [Lambert Palmart], [no abans de 25 de marc de 1474].
Universitat de Valencia. Biblioteca Historica. BH CF/1.
Furió, A. [Antoni] & Gregori Roig, R. M. [Rosa M.] & Viciano, P. [Pau] (2024). TROBES: 550 anys de la impremta a València.  Universitat de València. 
Llibre en accés obert
https://roderic.uv.es/items/817b1f18-a0c4-4bf2-967c-1e88357c3e5d

 Sinopsis
La imprenta fue una revolución cultural. La invención de la imprenta amplía los usos de la lectura privada y de la escritura pública. La rápida reproducción del libro impreso, haciendo más accesibles los textos, aseguró la propagación del escrito entre la sociedad como nunca se había visto antes. Se utiliza para lecciones docentes, para la administración, para la predicación y para el entretenimiento. La tradición clásica y cristiana estaban siendo reorientadas i reconsideradas en los siglos XV i XVI. La impresión va a agilizar la transmisión de la cultura escrita y va a configurar una nueva república de las letras universales, que va a repercutir en el trabajo intelectual, en los métodos de acceso al conocimiento y en la manera de establecer conexiones de comunicación por toda Europa. El libro impreso sirve a las nuevas disciplinas científicas pues procura el resurgimiento de los clásicos en reediciones de textos de medicina, astronomía, ciencias naturales o matemáticas, lo que significa que se abre el pensamiento al conocimiento moderno, alejándolo de la ignorancia o la superstición. Igualmente, la Iglesia entendió que debía asociar la imprenta a la misión de expandir el evangelio. Se imprimen gran número de textos religiosos: las sagradas escrituras, libros litúrgicos y libros para la oración, piadosos o de carácter místico, publicados en lengua vulgar, que disfrutaban de un amplio número de lectores, tanto clérigos como laicos.  .....