....Dilluns, 9 de novembre..Lunes, 9 de noviembre..x.... de 2026
19:00 ....hores..horas..x....
....Aula Magna. Centre Cultural La Nau. Entrada lliure. Aforament limitat ..Aula Magna. Centro Cultural La Nau. Entrada libre. Aforo limitado ....
....Conferència
La psicopolítica del (primer) franquisme
A càrrec d’
Enric Novella Gaya
Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero d’Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Tecnologia, Medicina i Medi Ambient.
Presenta
Óscar J. Martín Garcia
Doctor en Història i científic titular en INGENIO (CSIC/UPV)
..
Conferencia
La psicopolítica del (primer) franquismo
A cargo de
Enric Novella Gaya
Catedrático de Historia de la Ciencia de la Universitat de València e investigador del Instituto Interuniversitario López Piñero de Estudios Históricos y Sociales sobre Ciencia, Tecnología, Medicina y Medio Ambiente.
Presenta
Óscar J. Martín Garcia
Doctor en Historia y Científico Titular en INGENIO (CSIC/UPV)
....
....Enric Novella
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero d’Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Tecnologia, Medicina i Medi Ambient. És doctor en Medicina per la Universitat d’Hamburg, màster en Filosofia per la Universitat Lliure de Berlín i metge psiquiatre format a l’Hospital Clínic Universitari de València. Ha realitzat estades formatives, docents i d’investigació en diverses universitats i institucions acadèmiques d’Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units. És autor dels llibres Der junge Foucault und die Psychopathologie (2008), La ciencia del alma (2013), El discurso psicopatológico de la modernidad (2018) i Las políticas de la locura. Psiquiatría y sociedad en la España de Franco (2023), així com de nombrosos estudis i assajos dedicats a la història i la filosofia de la psiquiatria, la psicologia i la medicina. En la seua trajectòria s’ha ocupat de la cristal·lització i el desenvolupament de la medicina mental, la cultura psicològica, la mirada psicopatològica, la salut pública, la psicopolítica i la psicopatologia estructural en el marc dels dos grans problemes historicofilosòfics de la modernitat i la subjectivitat.
La psicopolítica del (primer) franquisme
En gran mesura, la història de la psiquiatria en el segle XX pot reconstruir-se en funció del desplaçament decisiu des d’una biopolítica interventora i una governamentalitatsocial centrades en la gestió corporativa dels riscos col·lectius a una liberal avançada o neoliberal basada en la promoció concertada de la iniciativa i el capital individual. Conseqüentment, l’antic ideari de la higiene mental, guiat per una racionalitat eminentment profilàctica dirigida a contrarestar tot deteriorament o compromís en la competència psicosocial del conjunt de la població, va donar pas després de la Segona Guerra Mundial a l’actual cultura de la salut mental, inspirada en una lògica essencialment optimizadora orientada a l’apuntalament i la millora del benestar emocional dels subjectes particulars. Des d’aquest punt de vista, i en aquest àmbit com en tants altres, l’excepcionalitat de l’Espanya de Franco es deriva de la inserció d’almenys dues etapes o variants més en aquest trànsit en les tecnologies preferents de govern: una totalitària, que va radicalitzar ideològicament els pressupostos de la higiene mental i va encoratjar una reformulació idiosincràtica de l’eugenèsia per a ús del “nou estat” nacional-catòlic; i una altra, autoritària, que tot i algunes iniciatives tecnocràtiques va demorar substancialment el procés transformador dels dispositius i les pràctiques assistencials d’acord amb els nous postulats de la salut mental comunitària. Sobre aquest teló de fons, la conferència abordarà algunes de les principals fites, atributs i conseqüències del peculiar programa, ordre i constel·lació “psicopolítica” del (primer) franquisme. ..Enric Novella
Catedrático de Historia de la Ciencia en la Universitat de València e investigador del Instituto Interuniversitario López Piñero de Estudios Históricos y Sociales sobre Ciencia, Tecnología, Medicina y Medio Ambiente. Es doctor en medicina por la Universidad de Hamburgo, máster en filosofía por la Universidad Libre de Berlín y médico psiquiatra formado en el Hospital Clínico Universitario de Valencia. Ha realizado estancias formativas, docentes y de investigación en diversas universidades e instituciones académicas de Europa, América Latina y Estados Unidos. Es autor de los libros Der junge Foucault und die Psychopathologie (2008), La ciencia del alma (2013), El discurso psicopatológico de la modernidad (2018) y Las políticas de la locura. Psiquiatría y sociedad en la España de Franco (2023), así como de numerosos estudios y ensayos dedicados a la historia y la filosofía de la psiquiatría, la psicología y la medicina. En su trayectoria se ha ocupado de la cristalización y el desarrollo de la medicina mental, la cultura psicológica, la mirada psicopatológica, la salud pública, la psicopolítica y la psicopatología estructural en el marco de los dos grandes problemas histórico-filosóficos de la modernidad y la subjetividad.
La psicopolítica del (primer) franquismo
En gran medida, la historia de la psiquiatría en el siglo XX puede reconstruirse en función del desplazamiento decisivo desde una biopolítica interventora y una gubernamentalidad socialcentradas en la gestión corporativa de los riesgos colectivos a una liberal avanzada o neoliberalbasada en la promoción concertada de la iniciativa y el capital individual. Consecuentemente, el viejo ideario de la higiene mental, guiado por una racionalidad eminentemente profilácticadirigida a contrarrestar toda merma o compromiso en la competencia psicosocial del conjunto de la población, dio paso tras la Segunda Guerra Mundial a la actual cultura de la salud mental, inspirada en una lógica esencialmente optimizadora orientada al apuntalamiento y la mejora del bienestar emocional de los sujetos particulares. Desde este punto de vista, y en este ámbito como en tantos otros, la excepcionalidad de la España de Franco se deriva de la inserción de al menos otras dos etapas o variantes en dicho tránsito en las tecnologías preferentes de gobierno: una totalitaria, que radicalizó ideológicamente los presupuestos de la higiene mental y alentó una reformulación idiosincrásica de la eugenesia para uso del “Nuevo Estado” nacional-católico, y otra autoritaria, que a pesar de algunas iniciativas tecnocráticas demoró sustancialmente el proceso transformador de los dispositivos y las prácticas asistenciales de acuerdo con los nuevos postulados de la salud mental comunitaria. Sobre este telón de fondo, la conferencia abordará algunos de los principales hitos, atributos y consecuencias del peculiar programa, orden y constelación “psicopolítica” del (primer) franquismo.
.....