Back to All Events

LAURA FREIXAS ....I..Y.... ANNA CABALLÉ ....Diàleg..Diálogo.... "....Dones i cultura..Mujeres y cultura...."

  • Aula Magna - La Nau 2 Carrer de la Universitat València, Comunidad Valenciana, 46003 Spain (map)

....A càrrec de Laura Freixas i Anna Caballé..A cargo de Laura Freixas y Anna Caballé ....

....Modera
Amparo Mañés, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València..Modera
Amparo Mañés, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València....

....Organizta
Escola Europea de Pensament Lluis Vives, Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat y Unitat d’Igualtat..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives, Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat i Unitat d’Igualtat. ....

....Cicle Dones Creadores..Ciclo Mujeres Creadoras....

....Dijous, 31 de gener..Jueves, 31 de enero..x.... de 2019
18:00 ....hores..horas..x....
Aula Magna. Centre Cultural La Nau
....Carrer de la Universitat, 2 - 46003 València..Calle de la Universidad, 2 - 46003 Valencia..x....

....Entrada lliure. Aforament limitat..Entrada libre. Aforo limitado..x....

Laura Frixas Escola de Pensament.jpg
 

.... Anna Caballé (L’Hospitalet de Llobregat,1954)..Anna Caballé (Hospitalet de Llobregat, 1954)....

....És una prestigiosa acadèmica a la Universitat de Barcelona. Fundadora de la Unitat d’Estudis Biogràfics d’aquesta Universitat i experta en literatura espanyola, ha publicat nombrosos llibres vinculats a la seua doble especialitat, els gèneres autobiogràfics i l’estudi de la literatura escrita per dones: Narcisos de tinta (Megazul, 1995); La vida escrita por las mujeres, 4 vol. (Círculo de Lectores, 2003, Lumen 2004); Francisco Umbral. El frío de una vida (Espasa, 2004); Carmen Laforet. Una mujer en fuga (RBA, 2009, premi Gaziel de biografies); El feminismo. La larga conquista de un derecho (Cátedra, 2013); ¿Por qué España. Memorias del hispanismo estadounidense, Anna Caballé i Randolph Pope (eds.), (Galaxia Gutenberg, 2014); i Pasé la mañana escribiendo. Poéticas del diarismo español (Fundación José Manuel Lara, 2015, premi Manuel Alvar d’humanitats). Editora junt amb Gabriel Jiménez dels Diarios de Francisco Candel (El gran dolor del mundo, 1944-1975, Debate, 2017). El seu últim llibre és una biografia de Concepción Arenal, La caminante y su sombra (Taurus, 2018).

És col·laboradora habitual en Babelia, el suplement de llibres d’El País, entre altres publicacions (Cuadernos Hispanoamericanos, Letras Libres, Letras de Hoje, Revista de Occidente, Mercurio, etc. ), editora de la col·lecció “Vinyes escrites” (Universitat de Barcelona). Ha estat professora visitant en universitats de Polònia, Brasil (PUCRS) i Estats Units (Universitats de Virgínia i Chicago), és vicepresidenta de la Fundació Tom Sharpe, presidenta honoraria de la Biography Society amb seu a Aix-en-Provence i presidenta de l’associació feminista Clásicas y Modernas des del gener del 2017. ..Es una prestigiosa académica en la Universidad de Barcelona. Fundadora de la Unidad de Estudios Biográficos de dicha Universidad y experta en  literatura española ha publicado numerosos libros vinculados a su doble especialidad, los géneros auto/biográficos y el estudio de la literatura escrita por mujeres. Narcisos de tinta (Megazul, 1995), La vida escrita por las mujeres, 4 vols. (Círculo de Lectores, 2003; Lumen 2004), Francisco Umbral. El frío de una vida (Espasa, 2004), Carmen Laforet. Una mujer en fuga (RBA, 2009, Premio Gaziel de Biografías), El feminismo. La larga conquista de un derecho (Cátedra, 2013), ¿Por qué España. Memorias del hispanismo estadounidense, Anna Caballé y Randolph Pope (eds.), (Galaxia Gutenberg, 2014) y Pasé la mañana escribiendo. Poéticas del diarismo español (Fundación José Manuel Lara, 2015, Premio Manuel Alvar de Humanidades). Editora junto a Gabriel Jiménez de los Diarios de Francisco Candel (El gran dolor del mundo, 1944-1975, Debate, 2017), su último libro es una biografía de Concepción Arenal, La caminante y su sombra (Taurus, 2018).

Es colaboradora habitual en Babelia, el suplemento de libros de El País, entre otras publicaciones (Cuadernos Hispanoamericanos, Letras Libres, Letras de Hoje, Revista de Occidente, Mercurio, etc. ), editora de la colección “Vides escrites” (Universidad de Barcelona). Ha sido profesora visitante en universidades de Polonia, Brasil (PUCRS) y Estados Unidos (Universidades de Virginia y Chicago), es vicepresidenta de la Fundación Tom Sharpe, presidenta honoraria de la Biography Society con sede en Aix-en-Provence y presidenta de la Asociación feminista Clásicas y Modernas desde enero de 2017. .... 

....Laura Freixas (Barcelona, 1958)..Laura Freixas (Barcelona, 1958) ....

....Va estudiar al Liceu Francès de la seua ciutat. Es va llicenciar en Dret el 1980, però sempre s’ha dedicat a l’escriptura. Es va donar a conèixer el 1988 amb una col·lecció de relats, El asesino en la muñeca (Anagrama). El 1997 es va publicar la seua primera novel·la, Último domingo en Londres (Plaza y Janés), a la qual seguirien Entre amigas (Destino, 1998), Amor o lo que sea (Destino, 2005) i Los otros son más felices (Destino, 2011). Ha publicat també un altre llibre de relats (Cuentos a los cuarenta, Destino, 2001) i una autobiografia: Adolescencia en Barcelona hacia 1970 (Destino, 2007). El 2013 va començar a publicar els seus diaris, amb el volum Todos llevan máscara. Diario 1995-1996 (Errata Naturae). El seu últim llibre publicat és Todos llevan máscara. Diario 1995-1996 (Errata Naturae, 2018).

Paral·lelament a la seua obra narrativa, Laura Freixas ha desenvolupat una intensa tasca com a estudiosa i promotora de la literatura escrita per dones. El 1996 va coordinar i va prologar una antologia de relats d’autores espanyoles contemporànies, Madres e hijas (Anagrama), que porta 15 edicions, i en 2000 va publicar l’influent assaig Literatura y mujeres (Destino). El 2009 va veure la llum una altra antologia de característiques semblants, Cuentos de amigas (Anagrama), i el 2015 va recollir articles, pròlegs i altres textos en El silencio de las madres y otras reflexiones sobre las mujeres en la cultura (Aresta).

Ha estat editora, crítica literària i traductora. Va fundar i va dirigir del 1987 al 1994 la col·lecció literària “El espejo de tinta”, de l’editorial Grijalbo, on va publicar per primera vegada a Espanya a Amos Oz i Elfriede Jelinek, entre altres autors. Ha exercit la crítica literària en El País i ha traduït els diaris de Virginia Woolf i d’André Gide, així com les cartes de Madame de Sévigné i la novel·la d’Elisabeth Smart En Grand Central Station me senté y lloré. Va dirigir el nombre monogràfic de Revista de Occidente consagrat al diari íntim a Espanya (juliol-agost 1996). Col·labora regularment en diferents mitjans i des de 2001 és columnista del diari La Vanguardia i crítica literària en el seu suplement Cultura/s.

Ha publicat llibres de divulgació com ara Taller de narrativa (Anaya, 1999) i una biografia de l’escriptora brasilera Clarice Lispector amb el títol Ladrona de rosas (La Esfera, 2010). Imparteix tallers literaris en diverses institucions i ha estat conferenciant en nombroses universitats espanyoles i estrangeres (Estocolm, Budapest, Londres, Edimburg…), especialment dels Estats Units (Cornell, Virginia, Rutgers, City University de Nova York, entre d’altres). Ha estat també professora visitant a les Universitats de Virgínia (2006), Dartmouth College (2010), Illinois (2012) i Syracuse (2016), i escriptora convidada en les de Limerick (Irlanda, 2004), Liverpool (2007) i Saint Andrews (2018). ..Estudió en el Liceo Francés de su ciudad. Se licenció en Derecho en 1980, pero se ha dedicado siempre a la escritura. Se dio a conocer en 1988 con una colección de relatos, El asesino en la muñeca (Anagrama). En 1997 se publicaría su primera novela, Último domingo en Londres (Plaza y Janés), a la que seguirían Entre amigas (Destino, 1998), Amor o lo que sea (Destino, 2005) y Los otros son más felices (Destino, 2011). Ha publicado también otro libro de relatos (Cuentos a los cuarenta, Destino, 2001) y una autobiografía: Adolescencia en Barcelona hacia 1970 (Destino, 2007). En 2013 empezó a publicar sus diarios, con el volumen Una vida subterránea. Diario 1991-1994 (Errata Naturae). Su último libro publicado es Todos llevan máscara. Diario 1995-1996 (Errata Naturae, 2018).

Paralelamente a su obra narrativa, Laura Freixas ha desarrollado una intensa labor como estudiosa y promotora de la literatura escrita por mujeres. En 1996 coordinó y prologó una antología de relatos de autoras españolas contemporáneas, Madres e hijas (Anagrama), que lleva 15 ediciones, y en 2000 publicó el influyente ensayo Literatura y mujeres (Destino). En 2009 vio la luz otra antología de parecidas características, Cuentos de amigas (Anagrama), y en 2015 recogió artículos, prólogos y otros textos en El silencio de las madres y otras reflexiones sobre las mujeres en la cultura (Aresta).

Ha sido editora, crítica literaria y traductora. Fundó y dirigió de 1987 a 1994 la colección literaria El espejo de tinta, de la editorial Grijalbo, donde publicó por primera vez en España a Amos Oz y Elfriede Jelinek, entre otros autores. Ha ejercido la crítica literaria en El País y traducido los diarios de Virginia Woolf y de André Gide, así como las cartas de Madame de Sévigné y la novela de Elisabeth Smart En Grand Central Station me senté y lloré. Dirigió el número monográfico de Revista de Occidente consagrado al diario íntimo en España (julio-agosto 1996). Colabora regularmente en distintos medios y desde 2001 es columnista del periódico La Vanguardia y crítica literaria en su suplemento Cultura/s.

Ha publicado libros de divulgación como Taller de narrativa (Anaya, 1999) y una biografía de la escritora brasileña Clarice Lispector bajo el título Ladrona de rosas (La Esfera, 2010). Imparte talleres literarios en diversas instituciones y ha sido conferenciante en numerosas Universidades españolas y extranjeras (Estocolmo, Budapest, Londres, Edimburgo…), especialmente de Estados Unidos (Cornell, Virginia, Rutgers, City University de Nueva York, entre otras). Ha sido también profesora visitante en las Universidades de Virginia (2006), Dartmouth College (2010), Illinois (2012) y Syracuse (2016), y escritora invitada en las de Limerick (Irlanda, 2004), Liverpool (2007) y Saint Andrews (2018). ....

....Sinopsi..Sinópsis....

....La idea matriu del col·loqui entre Laura Freixas i Anna Caballé és exposar el profund interès que les dones han mostrat cap a la cultura a través dels temps. És interessant no solament assenyalar els obstacles de tot tipus (biogràfics, educatius, ideològics…) que han trobat per participar-hi, sinó explorar en què ha consistit aquesta participació. Es pot parlar d’una literatura, un cinema, etc., femenins o de dones? i en aquest cas, quines en són les seues característiques? D’altra banda, com ha estat la recepció de les seues obres? Examinarem la cultura biogràfica i la manera com les aportacions femenines van ser interpretades per la historiografia en una clau sovint misògina i, en general, aliena als seus propòsits, fins a arribar al que en ple segle XXI s’exposa com una reivindicació que exigeix respectar un criteri equitatiu en totes les polítiques culturals. ..La idea matriz del coloquio entre Laura Freixas y Anna Caballe es  exponer el profundo interés que las mujeres han mostrado hacia la cultura a través de los tiempos. Es interesante no solo señalar los obstáculos de todo tipo (biográficos, educativos, ideológicos…) que han encontrado para participar en ella, sino explorar en qué ha consistido esa participación. ¿Puede hablarse de una literatura, un cine, etc, femeninos o de mujeres? y en tal caso, ¿cuáles son sus características? Por otro lado, ¿cómo ha sido la recepción de sus obras? Examinaremos  la cultura biográfica y la forma en que las aportaciones femeninas fueron interpretadas por la historiografía en una clave a menudo misógina y en general ajena a sus propósitos, hasta llegar a lo que en pleno siglo XXI se expone como una reivindicación que exige respetar un criterio equitativo en todas las políticas culturales. ....