Back to All Events

CRISTINA GIL - ....Seminari..Seminario..x.... “....Històries de cèl·lules mares i filles i com organitzar el nostre cervell..Historias de células madres e hijas y como organizar nuestro cerebro....”

  • Aules Seminari - La Nau 2 Carrer de la Universitat València, Comunidad Valenciana, 46003 Spain (map)
Cristina-Gil-Escola-de-Pensament.jpg

....Seminari..Seminario..x....
....Cicle: Els secrets del nostre cervell..Ciclo: Los secretos de nuestro cerebro..x....

....Dilluns, 21 de maig..Lunes, 21 de mayo..x.... de 2018
16:00 - 18:00 ....hores..horas..x....
....Aules Seminari. ..Aulas Seminario. ..x.... Centre Cultural La Nau
....Carrer de la Universitat, 2 - 46003 València..Calle de la Universidad, 2 - 46003 Valencia..x....

....Seminari amb matrícula. ..Seminario con matrícula. ....

 

Cristina Gil Sanz
....És llicenciada en Biologia per la Universitat de València el 2001. Va començar la seua formació predoctoral en l'Institut de Neurociències d'Alacant sota la direcció del Dr. Alfonso Fairén estudiant el paper d'un receptor metabotròpic de glutamat que regula l'aprenentatge associatiu i la plasticitat sinàptica a l’hipocamp, en col·laboració amb el grup de José María Delgado i Agnès Gruart. Després de la seua graduació, es va incorporar al laboratori del Dr. Ulrich Mueller en La Jolla (Califòrnia, EUA), on va treballar en l’estudi dels mecanismes que regulen la diferenciació de les cèl·lules mare neurals durant el desenvolupament de l'escorça i com les neurones produïdes per aquests s'integren en els circuits neocorticals. Després d'un curt període a la Universitat Johns Hopkins a Baltimore (Maryland, EUA), reclutada com a Research Assistant Professor, es va incorporar l'any passat com a investigadora Ramón y Cajal al Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València. ..Es licenciada en Biología por la Universidad de Valencia en el 2001. Comenzó su formación predoctoral en el Instituto de Neurociencias de Alicante bajo la dirección del Doctor Alfonso Fairén estudiando el papel de un receptor metabotrópico de glutamato regulando el aprendizaje asociativo y la plasticidad sináptica en hipocampo en colaboración con el grupo de José María Delgado y Agnès Gruart. Tras su graduación, se incorporó al laboratorio del Doctor Ulrich Mueller en La Jolla (California, USA) donde trabajó estudiando los mecanismos que regulan la diferenciación de las células madre neurales durante el desarrollo de la corteza y como las neuronas producidas por ellos se integran en los circuitos neocorticales. Tras un corto periodo en la Universidad Johns Hopkins en Baltimore (Maryland, USA) reclutada como Research Assistant Professor se incorporó el pasado año como Investigadora Ramón y Cajal en el Departamento de Biología Celular de la Universidad de Valencia. ....

....Com a resultat d'aquestes experiències investigadores ha realitzat múltiples publicacions en prestigioses revistes internacionals com Science o Neuron, ha participat en nombrosos congressos i obtingut finançament d'agències nacionals i internacionals. ..Como resultado de estas experiencias investigadoras ha obtenido múltiples  publicaciones en prestigiosas revistas internacionales como Science o Neuron,  ha participado en numerosos congresos y obtenido financiación de agencias nacionales e internacionales. ....

....Els seus interessos presents i futurs se centren en l'estudi dels mecanismes que regulen l'establiment de la diversitat cel·lular en la neocòrtex i com les alteracions en la generació de determinats tipus cel·lulars es relacionen amb desordres neurològics. ..Sus intereses presentes y futuros se centran en el estudio de los mecanismos que regulan el establecimiento de diversidad celular en la neocorteza y como alteraciones en la generación de determinados tipos celulares se relaciona con desórdenes neurológicos. ....

....Sinopsi..Sinopsis....
....El cervell és un òrgan fascinant d'increïble complexitat i amb una organització cel·lular exquisida. Al llarg de l'evolució, el cervell ha anat canviant amb l'emergència d'una nova regió als mamífers que es coneix com el neocòrtex. Aquesta regió presenta un gran desenvolupament en els primats i és la responsable de la tasques cognitives superiors, que inclou el pensament i el llenguatge. En l'ésser humà representa un elevat percentatge del volum total del cervell i està formada per milers de milions de neurones que estableixen una complexa xarxa de connexions sinàptiques. Malgrat els recents avanços en el coneixement d’aquesta regió cerebral, encara hi ha moltes qüestions que són un misteri. Aquestes qüestions inclouen com s'aconsegueix generar la gran diversitat cel·lular que la forma a partir d'una població de cèl·lules mare neurals que aparentment tenen característiques semblants. Aquesta qüestió és d'extraordinària importància perquè per a un correcte funcionament de l'escorça cerebral cal la generació de proporcions adequades dels diferents tipus neurals i del seu correcte posicionament per aconseguir establir les connexions apropiades. En aquesta xarrada parlarem de les relacions entre les cèl·lules mare neurals i les seues “filles” (neurones i cèl·lules glials), i també dels mecanismes que aquestes cèl·lules mare utilitzen per diversificar la seua progènie i com a les alteracions en aquests processos es relacionen amb desordres neurològics. ..El cerebro es un organo fascinatante de increible complejidad y con una organización celular exquisita. A lo largo de la evolución el cerebro ha ido cambiando con la emergencia de una nueva región en los mamíferos que se conoce como la neocorteza. Dicha región presenta un gran desarrollo en primates, siendo la responsable de la tareas cognitivas superiones incluyendo el pensamiento y el lenguaje. En el humano representa un elevado porcentaje del volumen total del cerebro y está formada por miles de millones de neuronas que establecen una compleja red de conexiones sinapticas. A pesar de los recientes avances en el conocimiento sobre esta región cerebral muchas cuestiones sobre ella son todavía un misterio. Dichas cuestiones incluyen como se consigue generar la gran diversidad celular que la forma a partir de una población de células madre neurales que aparentemente tienen similares características. Dicha cuestión es de extraordinaria importancia porque para un correcto funcionamiento de la corteza cerebral se precisa de la generación de proporciones adecuadas de los diferentes tipos neurales y de su correcto posicionamiento para conseguir establecer las conexiones apropiadas. En esta charla vamos a hablar de las relaciones entre las células madre neurales y “sus hijas” (neuronas y células gliales) incluyendo los mecanismos que dichas células madre utilizan para diversificar su progenie y como alteraciones en estos procesos se relacionan con desordenes neurológicos. ....